Per a començar a presentar-me, repetiré part del que ja he escrit en la pàgina d’inici. Però juro que després afegiré dades noves.
Hola, molt bones. Si ets aquí és perquè t’interessa saber més sobre la meva persona per alguna estranya raó. O potser ets un amic. O un complet desconegut. O potser la meva mare. Hola mama!
Però siguis qui siguis, si realment la teva intenció és saber més sobre la meva, no et penso defraudar.
En primer lloc haig de dir que em dic Aitor. Encantat. I si no ho has desxifrat pel nom del domini i el logo, el meu cognom és Vaz. No havia pressuposat per a més lletres, però malgrat això és un nom sonor i potent. Li ho agraeixo als meus pares. Com a opció, Ander Vaz hauria estat molt pitjor. M’imagino amb aquest nom passejant pel carrer i ser anomenat sobtadament per un conegut al crit de «Ander Vaz!» i haver de retornar el crit responent «pel pa!». Afortunadament dir-se Aitor Vaz no dona lloc a aquestes situacions. A més no soc amic dels carbohidrats.
Així ja em coneixes una mica més, però imagino que no has vingut perquè faci acudits amb el meu nom i vols saber realment qui soc. I a això anem.
Qui soc
Doncs bé, el senyor Vaz va néixer una bella i càlida primavera de l’any 1990, al maig per a ser exactes. I com a bon taure, va sortir treballador com ell només. Néixer un dilluns al matí d’un dia assolellat és digne d’esment. Hi ha qui va néixer un festiu per la matinada i arrossega aquesta tendència a la xerinola per la resta dels seus dies.
D’on soc
Cal dir que el ja esmentat senyor Vaz va néixer i va créixer al Penedès, terra de vi, de cava i de bucòlics i romàntics paisatges plens de vinyes que canvien el seu color segons l’estació de l’any. També ple de senyors majors amb tractor i pur havà delectant-se llaurant la terra, deixant un rastre inconfusible d’aroma a terra aixecada, dièsel cremat i Farias.
La meva formació
Deixarem de tractar-me com a un Lord britànic i començaré a escriure en primera persona, per no fer l’efecte de tenir seriosos problemes d’egolatria. Ademas, soc Aitor a seques, senyor Vaz sona a serial de les 16.00 sobre un taller de costura dels anys 30 en el qual soc el cap i tinc embolics amb totes les empleades. Mamà, és broma, que consti, el teu fill és molt decent.
Però tornant al tema que ens ocupa, vaig estudiar fins al Batxillerat en la meva terra natal, amb els meus amics de la infància.
Una vegada acabat aquest període i l’horrible edat de la pocasolta, l’ocell va volar cap a Navarra per a estudiar sociologia en plena crisi. Crisi que va marcar i continua marcant, com a molts de la meva generació, la meva vida professional. Principalment perquè mai arribem a sortir d’ella completament i ja ens veiem abocats a una altra.
Una vegada acabada la carrera de sociologia i sabent que volia aprofundir tant en la recerca de mercats com en el màrqueting, vaig cursar un postgrau sobre això mentre la crisi, molts anys després, continuava fent estralls amb les oportunitats laborals.
A continuació i havent treballat en altres sectors que no estaven relacionats amb la meva formació ni per remei, vaig estudiar alemany en el Goethe Institut, a més d’adquirir coneixements de SEU i SEM gràcies a diversos cursos, entre ells Fonaments de Màrqueting Digital de Google Activa’t i el curs sobre SEU/SEM de Femxa.
D’altra banda, he anat adquirint més coneixements tant de sobre WordPress, Màrqueting Digital i SEU pel meu compte. Aquesta web és mostra d’això.
A què em dedico
En el moment d’escriure aquestes línies em dedico a a desenvolupar les competències i l’experiència exigida per les empreses per al sector del Màrqueting Digital i el SEU pel meu compte.
Encara que és un sector molt dinàmic i amb demanda de treballadors, poques empreses poden permetre’s el luxe de contractar sense unes mínimes garanties. Trist, contraproduent, però entenc que els costos d’una contractació són molt elevats com per a dedicar-se a formar a treballadors quan es necessita una productivitat elevada de forma gairebé immediata. A més, no s’ha trobat una fórmula màgica per a corregir aquest problema, sent un llucet que es mossega la cua i que deixa a molta gent fora del mercat laboral, no per falta de ganes, sinó per les mancances del sistema en general.
Sabent això i treballant, com he dit, en altres sector que no són realment del meu sector, he decidit desenvolupar totes les competències necessàries pel meu compte per a poder dedicar-me professionalment al sector del Màrqueting Digital.
El món està ple de problemes i d’obstacles, però és a les nostres mans rendir-nos o prendre la iniciativa i canviar les coses. Com algú va dir en una ocasió:
«On hi ha voluntat, hi ha un camí».
